Pallares-Barbera, M. Com canviar quan els canvis són difícils? Avantatges i desavantatges de la Barcelona competitiva des de l’economia simbòlica.

Location: 

Institut d’Estudis Catalans

Presentation Slides: 

Citation:

Pallares-Barbera, M. (2009). How to change things when change is hard? Advantages and shortcomings of Barcelona's competition symbolic economy (Com canviar quan els canvis són difícils? Avantatges i desavantatges de la Barcelona competitiva des de l’economia simbòlica). Institut d’Estudis Catalans. January 17. http://scholar.harvard.edu/montserrat-pallares-barbera/presentations.

Abstract

How to change things when change is hard? Advantages and shortcomings of Barcelona's competition symbolic economy

Despite of historical economic changes, cities have always been the efficient pinpoint of production systems. In this article I postulate that at the first decade of the twenty-one century, the symbolic economy seems the equivalent to what in previous periods were the Fordism or the Flexible Production System. The objective is to analyze how the symbolic economy is formed, how the cultural good is commodified and who demands it. In Barcelona, buildings as the MACBA, designed by Richard Meier, or the AGBAR tower, by Jean Nouvel, are public and private investments, respectively, which constitute two of the global city symbols. The MACBA was specifically designed to be a cultural institution. Otherwise, the AGBAR tower is an office premise. In this article I argue that many of the symbolic elements were not built as such, but they are part of the symbolic economy of a city.

Key words. Commodification of a good, symbolic economy, economic geography.

(Catalan) Resum

Al llarg de la història la ciutat ha tingut diferents funcions i desenvolupaments, però sempre ha estat la peça clau dels sistemes productius imperants. En aquest article es postula que, a la primera dècada del segle vint-i-u, l’economia simbòlica apareix com l’equivalent al que en èpoques anteriors ha estat el sistema de Producció Flexible o el Fordista. L’objectiu és analitzar el procés de formació de l’economia simbòlica, com es “commodifica” l’element cultural o bé qui el consumeix. A Barcelona, el MACBA, dissenyat per Richard Meier, o la Torre AGBAR, per Jean Nouvel, són inversions públiques i privades que constitueixen símbols de la Barcelona global. El MACBA va ser dissenyat específicament per a ser una institució cultural. No així la torre AGBAR, que és un edifici d’oficines. En aquest article s’argumenta que elements simbòlics que no van ser concebuts com a tals, formen part de l’economia simbòlica d’una ciutat.

Mots clau. Valorització d’un bé, economia simbòlica, geografia econòmica.

 

¿Como afrontar los cambios cuando éstos son difíciles? Ventajas y desventajas de la Barcelona competitiva desde la economía simbólica

(Spanish) Resumen

A lo largo de la historia la ciudad ha tenido diferentes funciones, pero siempre ha sido la pieza clave de los sistemas productivos imperantes. En este artículo se postula que, en la primera década del siglo veintiuno, la economía simbólica se muestra como el equivalente de lo que en otras épocas han sido los sistemas de Producción Flexible o Fordista. El objetivo es analizar el proceso de formación de la economía simbólica, como se “commodifica” el elemento cultural o bien quien lo consume. En Barcelona, el MACBA, diseñado por Richard Meier, o la torre AGBAR, por Jean Nouvel, son inversiones públicas y privadas que constituyen símbolos de la Barcelona global. El MACBA fue diseñado específicamente para ser una institución cultural. No fue así con la torre AGBAR, que es un edificio de oficinas. En este artículo se argumenta que elementos simbólicos que no fueron concebidos como tales forman parte de la economía simbólica de una ciudad.

Palabras clave. Valorización de un bien, economía simbólica, geografía económica.