@article {509331, title = {El Bergued{\`a} un medi innovador resilient: passat, present i futur}, journal = {Revista Erol, Dep{\'o}sito legal: B-17569-1982, ISSN: 02 12-445}, volume = {125}, year = {2015}, pages = { 32-35}, abstract = {ResumLa capacitat d{\textquoteright}adaptaci{\'o} i de resist{\`e}ncia depenen freq{\"u}entment de factors complementaris als purament econ{\`o}mics. Aprendre del frac{\`a}s i encarar-s{\textquoteright}hi pot ser moltes vegades tant important com obtenir l{\textquoteright}{\`e}xit. El Bergued{\`a} s{\textquoteright}ha enfrontat a diferents crisis al llarg dels darrers 100 anys i immediatament hi ha hagut per{\'\i}odes de recuperaci{\'o} i re-emerg{\`e}ncia; fet que explicaria a priori la capacitat de resili{\`e}ncia d{\textquoteright}aquest territori econ{\`o}mic. Els emprenedors econ{\`o}mics, socials i pol{\'\i}tics han desenvolupat diferents accions per enfortir els processos de desenvolupament econ{\`o}mic local. Per{\`o}, Quins s{\'o}n els agents resilients? Quines han estat les estrat{\`e}gies en el seu recorregut? Com es troben ara?Els anys 90s del passat segle el Bergued{\`a} s{\textquoteright}enfrontava a una profunda crisis consistent en la desindustrialitzaci{\'o} del sector t{\`e}xtil i miner, que ja feia anys que persistia. A partir del 1994 el PIB comen{\c c}{\`a} a repuntar i tamb{\'e} ho va fer la representaci{\'o} del sector industrial en el PIB. El sector t{\`e}xtil es va concentrar, i els sectors de la transformaci{\'o} del metall, i l{\textquoteright}alimentari van ser els responsables principals d{\textquoteright}aquesta remuntada; que tamb{\'e} anava acompanyada del sector serveis, principalment cap al turisme, i la construcci{\'o}. L{\textquoteright}entramat de petites i mitjanes empreses era d{\textquoteright}estructura familiar. No eren empreses de nova creaci{\'o}; algunes procedien de finals dels anys 1970s, i la majoria d{\textquoteright}elles van ser fundades durant els anys vuitanta; i en el per{\'\i}ode dels 1990s van canviar d{\textquoteright}activitat. Es distingien dos tipus de fundadors: a) empleats d{\textquoteright}altres empreses que es constitu{\"\i}en com a socis fundadors, per{\`o} que anteriorment ja estaven involucrats en negocis similars, -com a empleats a sou, o amb participaci{\'o} en el capital d{\textquoteright}una altra empresa; b) propietaris de petits negocis familiars, del sector de la distribuci{\'o} o de petits tallers que ampliaven, amb nous socis fora del negoci familiar, i fundaven l{\textquoteright}empresa en un sector succedani del primer. Eren empresaris de perfil altament din{\`a}mic, que tenien o havien tingut fins a 10 empreses simult{\`a}nies; algunes creades ad hoc, per respondre a necessitats puntuals de la demanda i que tancaven, un cop aquesta satisfeta.}, author = {Montserrat Pallares-Barbera and Vera, Ana} }